elsobrinodeldiablo.png

EL SOBRINO DEL DIABLO:

Diu la llegenda urbana que Juan Gómez (Barcelona, 1969) era un professor de batxillerat de llengua i literatura que va decidir canviar les aules pels escenaris i va adoptar el pseudònim de El Sobrino del Diablo el 1999. Des de llavors ha realitzat milers de concerts per tota la península dedicant-se sobretot a bars, cafès-concert, associacions culturals i altres locals d'aforament petit i mitjà, tot i que també ha actuat esporàdicament en festivals i festes majors.

El 2002 grava el seu primer disc “En las nuves”. Poc després forma banda amb Nando Caballero al baix i Javi Rodríguez a la bateria. Al seu segon LP a trio, “Hades Tiempo” (2003) segueixen dos en format quartet, “Pulgatorio” (2005) i “El Cuarto de las Ratas” (2007) amb l'addició a la guitarra de Juan Zarppa. “Enemicgo público nº 2” (Chatunga Records), el cinquè disc i primer en directe és un treball de monòlegs i cançons amb el Sobrino armat únicament amb la seva acústica i la col·laboració del públic. Al novembre de 2009 es publica “Perder la Dignidad” (La Produktiva Records), sisè treball oficial del Sobrino, en què compta amb convidats com Quimi Portet i Gerard Quintana. El 2011 apareix “Music is the best,” el seu setè sisè disc, un treball d'adaptacions al castellà de músics tan diversos com Simon & Garfunkel, The Kinks o Loudon Wainwright III. El seu següent àlbum, en 2012 és a duo amb Juantón el equilibrista i es titula “Disculpen les Molestias”, basculant entre l'humor, el pop alternatiu, el rock i gèneres nous per el Sobrino com el rock steady o el reggaedub. Al maig de 2014 edita la seva novena obra i primera doble, “Frankenstein”, treball en què el blues i el bluegrass predominen en el estilístic encara que amb picades d'ullet a altres estils molt estimats pel Nebot com el rock progressiu o el hard rock. Al maig de 2016 presenta el seu desè LP oficial, “Injurias a la corona”, musicalment entre el folk i el rock dur i amb textos molt crítics amb el distema capitalista i amb la monarquia. En 2017 arriba el seu onzè treball a duo amb Mr Rodríguez: “El cerdo, el mono y el yeti”, un retorn a la crida per ells sarsuela afterpunk, estil gamberro de les primeres maquetes que van gravar junts allà per 2000. Ara presenta  “Horta, Transilvania y el Fart West”